Buf! Que ràpid que passa el temps! Sense adonar-me'n ens hem plantat a finals de juny... han passat 6 mesos des de cap d'any, des del moment en què vaig decidir redecorar la meva vida i liar-me la manta al coll i buscar-me les garrofes per altres bandes!
Fa 4 mesos que vaig "marxar" de girona, que vaig deixar el curru estable i precari que tenia, per ficar-me en un lloc no sé si millor o pitjor, però sens dubte diferent... I saps què? doncs que no sé si deu ser cosa de la novetat, però m'ha passat el temps volant!
Tempus fugit...
Ara la situació és la següent: d'aquí a 1 setmana estaré fent la motxilla per marxar de campaments a l'Alguer amb els PiCs!!!!!!! i quan torni, desfaré motxilla i en faré una altra per anar al meu confí de Pujarnol-cap-amunt en direcció al cul del món, i m'hi estaré un mes sencer. Un mes, nano... en aquella casa on et passes el dia amunt i avall.. ai, que no t'agafi pixera a mig camí...juju! Amb la pudor d'humitat i humanitat que fa la vivenda dels monitors, amb el matamors que baixa deu n'hi dó i està ple de cua de cavall, i el bosc del bambú amb les ortigues que t'arriben més amunt de la cintura (ai, pobre de tu que hi vagis en pantalons curts!).
Però bé, un mes només són 30 dies, així que el compte enrere tampoc serà gaire llarg.
I a l'agost, després de fer els 28 (gluuuuuups!) tornarà a ser el moment gloriós del I ARA, QUÈ?
Doncs de moment, incertesa. La puta incertesa... i altre cop les mateixes preguntes:
on viuré?
de qué treballaré?
què faré?
Hi han hagut algunes propostes interessants, però que prèviament passen pel carnet de conduir i el títol de director...
Com a mínim, ja sé per on començar a aïllar la incògnita. Som-hi, doncs!
...i ara que no mos veu ningút'assimilaré com si res
durem un ritme acompassat
i tot d'una funcionarem
t'agradarà estar damunt jo
els llençols estaran humits
papallones pels pits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada