La jugada es repeteix. Riures, mossegades... el moment àlgid arriba amb un bany a la piscina sota l'atenta mirada de la lluna, que s'ha passat de plena i daurada, que ens observa embadalida i ensucrada. No intentis restar-li mèrits; el moment és com un despertar salvatge de l'instint més ferotge, i sí, d'acord, ja em va bé. Però hi ha lloc per la tendresa i la dolçor? On?
(haurien d'esborrar el putu PERÒ de la memòria col·lectiva... quina ràbia... Haurien de canviar-lo per un I... o un PER TANT...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada