La dansa

Després d'un sopar, ressopó i esmorzar com el d'avui... només puc fer que cantar! Així que si ho vols entendre, balla aquesta dansa. És un luxe!

Una rumbeta així ben passejada
et cantaria a cau d’orella.
I que et pengés com una arracada
per recordar-te la nit aquesta.
Que si he volgut viure a la bellesa
no hi ha millor oportunitat
ni motiu per fer-n’he cantada
que la dansa que tu ara balles
que dels tresors que tu sempre calles
cada compàs ara te’ls destapa.
Que avui el dimoni meu
s’ha tornat boig per aquest bé de Déu.
Que avui el dimoni meu
es vol quedar aquí a dintre teu.
I una arrambada per la cintura
em permetria amb la meva cresta
per perdre el nord i agafar l’altura
faríem volta cap a l’esquerra.
I ja flotant damunt el terra
faria recte cap als teus ull
si sense fer cas a cap alerta,
tu bulliries pel que jo vull
i arremetria contra els esculls
per abraçar-m’hi a tomba oberta.
Que avui el dimoni meu
s’ha tornat boig per aquest bé de Déu.
Que avui el dimoni meu
es vol quedar aquí a dintre teu.

(aquesta nit ballarem La Troba a Canet!)
Amb un somriure...