La crida del bosc

Gairebé de manera involuntària ens hem convertit en esclaus de la tecnologia que ens envolta a les nostres cases, començant per l'aparell més trivial, com pot ser un espremedor de taronges elèctric, un ràdiodespertador, o una mini batedora amb piles per fer l'escuma dels capuccions, fins a arribar a la tecnologia més avançada de mòbils, televisions amb internet i més enllà, neveres amb pantalles intel·ligents o rentadores que es poden fer funcionar amb wifi...

La cosa m'espanta...

Digueu-me troglodita, però no sé si mai m'acostumaria a viure en una casa plena de cables i connexions invisibles que per força han de curtcircuitar amb la teva ment, han d'entrometre's en els teus pensaments. No ho sé... de vegades ja en tinc prou i de sobres amb un mòbil que fa massa coses, tot i que és útil, però vaja... que fins ara tothom anava a tot arreu seguint mapes de paper, o sense buscar in situ informació a la wikipedia de qualsevol frikada que li passa pel cap. Però de cop, tot això es veu com a normal, que estiguis enmig d'una plaça a mitjanit i de cop diguis: ai, i qui collons era el tal francesc pujols?! i pam, en qüestió de 2 segons el windowsphone t'ho xerra tot. Abans havies d'esperar a arribar a casa i buscar-ho a la enciclopèdia aquella mastodòntica que hi ha a casa de tots els avis del país. Però ara ja no cal, pobres aquells senyors de les enciclopèdies, deuen ser tots a l'atur...

Amb lo bonic que és remenar llibres, acariciar-ne les pàgines, amb cura, resseguir les entrades del diccionari, o de l'obra de consulta de torn... amb lo bonic que és tenir una enciclopèdia a casa tan antiga que ni tan sols hi apareix el primer viatge a la lluna... això és al·lucinant! i ara s'ha perdut, ja no pot donar-se una situació així perquè la wikipedia del dimoni i similars fonts d'informació en xarxa compten amb una colla de frikis-mercenaris que no deuen tenir vida i es passen el dia actualitzant entrades. Osti, l'acaba de dinyar Fulanito... corre, corre... actualitza l'article! Ostres, el Barça acaba de guanyar al València... afanya't, penja-ho al web!!

De vegades penso que em passa com a en Buck, el protagonista de La crida del bosc, de Jack London, que al llarg de tota la novel·la fa una evolució al revés, o involució, i cada cop sent un despertar més intens dels instints més primaris i animals.

Com?! que no saps qui és en Jack London?! Aiiiiix!