De cop, sento com cauen gotes de pluja damunt la fullaraca que omple els racons del pati. Respiro tranquil·litat amb gust de roiboos, mentre sento com parlen de referèndums i autodeterminació i per sota la persiana s'escola una llum groguenca, extranya... Trec el cap per la finestra i allà m'hi trobo un arc de sant martí sencer, preciós! Un espectacle de núvols i escletxes de sol, aquí plou, aquí no.
La temperatura ha caigut bastant, ja s'ensumen la terra humida i les basses que em mullen els peus...
I de tornada cap a casa, he fet el camí embadalida contemplant un cel net, que m'ha obsequiat amb un festival de llums que s'apagaven a l'oest i tot de núvols arrapats al Canigó. I a l'altra banda, la lluna s'obria camí atravessant uns núvols tímids que cobrien l'Albera, també arran de terra.
Quin país tan poètic, el nostre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada