He obert els ulls, he fet un salt del llit i m'he rentat la cara amb aigua freda. De cop i volta, ja no hi eres! Llavors, m'he vist al mirall i m'he adonat que el meu cap avui s'ha despertat en forma de terrat florit i atapeït... hi tinc un garbuix enorme i caòtic de paraules, somriures, vi negre, mirades, petons, muscat, paisatges, carícies, rom añejo amb cola i llimona, rius d'aigües verdes i peixots de pam i mig...
Voldria posar-hi una mica d'ordre, destriar el gra de la palla, per poder allargar al màxim les bones vibracions que em deixes, i sempre em queixo del mateix: la tranquil·litat és quelcom* molt cotitzat...ja m'estan fotent pressa perquè no has vingut a la transpinedenca, on eres ahir al vespre?, no arribaràs a temps a la xeringada, a les 7 la plantada de gegants, a les 9 a les mèlies per anar a sopar, els rasons, el glop de mar, els insershow...
Ai, prou...
La tècnica del collage sembla senzilla, però no ho és tant. S'ha de jugar amb les textures, les tonalitats, les formes dels retalls... cal fer un conjunt amb una certa harmonia i gràcia, si no, tot s'acaba convertint en un bunyol de paperots i cola.
Doncs això!
----------------------------------------------------
* Quelcom, paraula curiosa que no he utilitzat mai en aquest blog...
L'Alcover Moll en diu coses interessants:
(ant. escrit també queacom, queucom, calcom, caucom); cast. algo.
Fon.: (en el llenguatge popular viu):
kaɫkɔ́m (Andorra);
kəɫkɔ́m (Perpinyà, Ceret, La Jonquera, Campmany, Palamós, St. Feliu de G., Eiv.);
kɛɫkóm (Cerdanya);
kuɫkɔ́m (Puigcerdà, Agullana, Banyoles);
kəwkɔ́m (Agullana).
Etim.: la mateixa del prov. calacom, quezacom i queacom, per al qual s'han donat diferents explicacions: llatí qualecŭmque, llatí quiddamcumque; però Spitzer les refuta (Misc. Fabra 264-269) i proposa un ètim llatí quale-quomŏdo, ‘qual com’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada