School's out!

S'ha acabat l'escola! En un dia com avui sempre havia estat contenta, perquè m'esperava toooooot un estiu per endavant farcit de nits de barraques, mar, vacances, amics, retrobaments... un horitzó ple d'optimisme i moltes portes per obrir.

Aquest curs que avui s'acaba ha estat ple de despropòsits, fins a l'últim punyetero dia. Ja vaig començar malament el setembre, amb una icertesa a sobre que no me l'acabava, per nadal la cosa estava sota mínims, al gener vaig caure dins el sot i el febrer va ser insuportable... al març va començar una remuntada tímida, però la manca de calers no dóna cap treva, i a l'abril i el maig vaig passar més gana que un cargol enganxat a un filferro. Creia -il·lusa- que al juny la misèria s'apaivagaria un xic, però què dius! al juny em diuen que a l'estiu no tinc contracte, ni sou, ni res. Que et donguin pel cul, senyoreta interina, pertanys a les putes del departament. Una merda de gos els desperta més simpatia que nosaltres: almenys, la recullen. A nosaltres ens foten una cossa al cul, i ja t'ho faràs tu i la teva misèria. 

Però és que la ruïna no ha sigut només econòmica, això rai. El que més mal m'ha fet han sigut les persones que tenia al meu voltant i que s'han evaporat una a una, com per art de màgia. Fins que un dia em vaig girar cap a un costat i cap a l'altre i vaig veure que no hi havia ningú, que estava sola. Però no només sola, sinó sola i tan trepitjada psicològicament, que vaig arribar a l'extrem de mirar-me al mirall i veure-hi una taca borrosa deforme i repugnant. Em despertava a mitja nit ofegant-me amb els crits de la desesperació d'aquell qui s'ha perdut en un laberint infinit de sol·litud i de rebuig. 

Per sort vaig trobar una escletxa per on entrava la llum i la tramuntana, i he aconseguit sortir del forat fent el cor molt fort i un treball molt intens amb mi mateixa, però no ha estat gens fàcil. El camí és costerut de collons, i sembla que no sóc capaç de veure el final de la puta pujada.

Caure per tornar-se a aixecar. Caure per tornar-se a aixecar. Caure...

Desitjo amb totes les meves forces canviar el rumb de les coses, treballo fort, trepitjo el país, m'il·lusiono, descobreixo nous indrets, somio, em banyo entre peixos de colors... però això no és més que fer una escombrada i guardar la merda sota la catifa.

En fi... lúnic que volia dir-vos és que bones vacances tingueu! ja ens retrobarem, tard o d'hora, si la vida així ho predisposa!