I jo era allà, al racó de mar més preciós, nedant entre sards de tot tipus, llambregues i garotes. Les aigües cristalines i fredes anaven dels blaus als verds passant per tots els tons ocres i daurats, deixant a la llum els tons de les algues i les plantes marines arrapades a les roques, balancejant-se com si d'un va i ve hipnòtic es tractés.
Jo era allà, gaudint del silenci del mar, notant la pell saladíssima, emprenyant una mica els ermitans i flipant mandarines amb la sensació de nedar enmig d'un aquari personal i privilegiat. De sobte, mentre m'enfonsava per mirar d'aprop una orella de venus enorme, l'he vist.
Allà sota d'una roca, parapetat en la foscor, ha tret el morro un peixot enorme d'un color blau fosc com la nit. M'he quedat ben quieta, per deixar-lo fer en calma. I el peix s'ha exibit sense complexes davant meu, i m'ha ensenyat la part més coqueta... les puntes de les aletes i la cua les tenia de color blau turquesa encès, resplandent.
Un tord com una casa de pagès, vaja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada