Si em descordes les sabates, sortiré volant!
Porto un globus que t'hi cagues, és impressionant!
Si em despertes quan somio, em trobràs mig despintat
robaré si cal l'anell d'algun planeta per poder-te'l regalar...
I miraré enrere pel clatell per poder veure com et despulles
i tanques els llums de la cultura i et tornes efervescent...!
Tot és escoltar aquesta cançoneta i és com si fes un salt en l'espai i el temps: em transporto uns anys enrere, a aquelles nits de festetes infinites a la platja. Hi ha moltíssima gent, moltes ganes de gresca, núvols de fum per tot arreu, bons beures, bona companyia, molts riures... malabars amb foc, balls a la sorra, música, somriures que llueixen com miralls sota la llum de la lluna. I l'olor del mar...!
Com m'agradaria reviure les sensacions d'aquelles nits; sentir altre cop com es para el món just en el moment en què, enmig de la gentada, aquell algú tan especial pronuncia les cinc lletres i l'accent del meu nom a cau d'orella.
Fa tant temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada