El temps no passa en va... i fins i tot les torres més altes acaben caient. Això és el que li ha passat al mite eròtic de la meva adolescència: l'axl rose. A part de les seves excentricitats, no acabo d'entendre què li ha passat a nivell creatiu, musical, personal i sobretot, físic... a què ve la cara de boig, els ulls desorbitats, els cabells deixats, el bigoti de pornostar dels anys 80... què se n'ha fet d'aquell cantant ple de tatuatges que sortia amb pantalons de cuir lluent a l'escenari, amb aquell cul tan ben posat, i aquells llavis provocadors i la melena llisa, salvatge i pèl-roja, que aixecava passions amb els seus crits estridents i els moviments sensuals?!Potser aquest estiu quan estigui per mallorca no el reconeixeré, potser passarà desapercebut entre la gentada nua d'Es Trenc amb les pintes que porta ara...
Me l'imagino així, sortint de sota una onada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada