Sol i Mazoni

Jo tenia ulls de gat mesquer, però els vaig perdre!
un matí qualsevol et lleves i ja no hi són...
tota una llàstima
que encara em costa de creure,
eren tan precisos en la foscor...

Són tants dies llepant les ferides
que em vas deixar per tot el cos....
Són tants dies caminant descalç
per petons de sucre i llàgrimes de sal...

Jo tenia ungles esmolades com puntes de llança
podia pujar cada nit
al teu balcó,
però me les he trencat tocant acords impossibles,
i ara ja no surto de l'habitació...

Són tants dies llepant les ferides
que em vas deixar pel tot el cos...
Són tants dies caminant descalç
sobre petons de sucre i llàgrimes de sal...

Jo tenia ulls de gat mesquer, però els vaig perdre!
I ara miri on miri tot ha perdut l'encant...
vaig fer el camí al revés per si els trobava,
però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat!

Són tants dies caminant descalç!