dimecres, 7 de març del 2012

Cangueli

Doncs ara resulta que avui els senyors del TSJC s'havien de reunir per prendre una decisió sobre el recurs que va presentar la Generalitat contra la interlocutòria que obliga que el castellà sigui la llengua vehicular a l'escola, en compliment d'unes sentències del Tribunal Suprem, però ho han deixat per demà.
Si llegiu els diaris del dia, veureu tot un batibull de sigles de partits polítics i de tribunals diversos que l'única cosa que aconsegueixen és fer-nos perdre l'oremus. Sí, perquè ja està bé!!! Ja n'hi ha prou de jugar amb la llengua catalana, ja n'hi ha prou d'agressions, de ganes de fer-la desaparèixer, de desmerèixer-la, de menystenir-la i menysprear-la.

La llengua catalana és un tresor mil·lenari que tots nosaltres tenim el dret i el deure d'utilitzar i protegir. I perdoneu, però no entenc ni trobo lògic que cap persona, sigui del color polític que sigui, sigui del país que sigui, s'esforci tant per aniquilar una llengua, una cultura, una manera de ser, de viure i de comprendre el món tan bonica i tan digna de ser i d'existir com qualsevol altra.
Amb tot això no dic que la llengua castellana hagi de desaparèixer del nostre país, dels carrers de ciutats i pobles, evidentment està fortament arrelada (alguns van fer molt ben feta la feina fa unes dècades), però l'escola és la plataforma homogenitzadora de les generacions del futur (per dir-ho d'alguna manera i no allargar-me amb la situació sociolingüística de la llengua catalana).
I tal com estan les coses últimament, simplement no podem permetre-ho.

L'escola, en català!!!

Si les coses es torcen i a partir de ¡¡¡demà mateix!!! ens obliguen a utilitzar el castellà com a llengua vehicular a l'escola, per part meva, penso que la insubmissió seria l'única sortida. Volen caldo? doncs tres tasses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada