Avui he llegit no sé on que històricament, Catalunya ha tingut la mala sort, o la desgràcia, de ser un territori frontissa entre els dos regnes (Castella i França) que durant els s. XVII i XVIII van manegar-se el món a la seva manera i que, per tant, van utilitzar el nostre territori en funció dels seus interessos territorials i polítics, escapçant dramàticament el territori, esclafant els drets i institucions catalanes i fent tot el que calgués per sotmetre el poble català als interessos foranis.Avui, gairebé 300 anys després d'aquell desastrós 11 de setembre de 1714, i després de moltes altres etapes de repressió funesta, ens continuen agredint, dividint, insultant, expoliant... a diari. Hem de dir prou! Perquè malgrat estar atrapats en una societat i un món actual globalitzats, no podem renunciar a ser el que som i el que sempre hem sigut. No podem acceptar més agressions, ni més insults, ni més res. Hem de ser valents i cridar ben fort què som i què volem, i via fora... que tot està per fer, i tot és possible, avui!
Miquel Martí i Pol deia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada