No entenc per què costen tant les coses... massa sovint em pregunto el per què de tot plegat, aquesta és una qüestió que m'arriba a obsessionar... i ja em dic, ja, que la gràcia del camí no és el destí, sinó el camí mateix... però sembla que està minat de pedres i sots, i entrebancs, i contrasentits, i molta, molta buidor. Per més que m'hi escarrasso, sempre acabo picant amb ferro fred, i mira, saps què, que ja me'n canso! que tinc ganes d'acabar amb tota aquesta merda de subsistència...
Que ja sé que sempre dic el mateix, i que sempre em repeteixo amb els mateixos arguments i la mateixa discussió sense resposta... però em sembla exasperant tot plegat, massa recargolat i massa pesat i massa repetitiu i massa de tot.
El silenci rebota sense pietat per les parets de casa meva, se sent el repic somort de les campanes i el soroll molest del ventilador. Fa massa calor per ser setembre, potser el fred de la tardor s'endurà les males estrugances. Tan de bo. Que no tardi gaire, doncs.
Buah, quin cansament vital que duc a sobre! uuuuh!
Que ja sé que sempre dic el mateix, i que sempre em repeteixo amb els mateixos arguments i la mateixa discussió sense resposta... però em sembla exasperant tot plegat, massa recargolat i massa pesat i massa repetitiu i massa de tot.
El silenci rebota sense pietat per les parets de casa meva, se sent el repic somort de les campanes i el soroll molest del ventilador. Fa massa calor per ser setembre, potser el fred de la tardor s'endurà les males estrugances. Tan de bo. Que no tardi gaire, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada