I mentre la vista acompanya el ball rítmic de les onades, torno a sentir que ho donaria tot per gaudir de la teva presència, tan brillant i impressionant! I que podria creuar el mar sencer per trobar un lloc preciós i remot, des d’on es pogués contemplar el cel, el sol i el mar, i viure en un castell de sorra...
I compartir casa amb un cargol… i amb les teves bones idees!
(gràcies a LaKaste per la seva música lleugera, ja tinc ganes de tornar-la a sentir!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada