No és el primer cop que m'ho sentiu dir, segurament, però davant l'evidència, ho he de tornar a confessar: els moviments salvatges de l'Axl dins d'aquests elàstics negres em perden!!!
Aquesta cançó és una de les que més m'agraden (totes) del primer àlbum dels Guns n'Roses, l'Appetite for Destruction. Us recomano enèrgicament que el redescobriu, és una dosi de rock n'roll i de guitarres i de crits estridents genial. Fa gairebé 20 anys que tinc aquest disc... i amb això, acabo de caure en dues coses: 1a, em faig gran!!! i 2a, sóc una autèntica fan d'aquests tios, els hi perdono tot-tot-tot.
Ara que és època de retrons tronats (els Pink Floyd, els Police, els Sopa de Cabra, etc. etc.), em pregunto si aquests podrien deixar de banda les seves diferències i fer un sol concert junts... s'omplirien les butxaques per la vida i farien feliços a tots els fans incorregibles que, com jo, estaríem disposats a anar fins a l'altra punta del món (d'aquest o de l'altre) per veure'ls tocar. Perquè, val a dir-ho, la primera i única vegada que els Guns van passar per Barcelona era l'any '93, i amb 13 anyets, els meus pares no m'hi van deixar anar, i els meus germans -insolidaris!!!- no m'hi van voler acompanyar. I mira que jo estava disposada a trencar la guardiola i gastar-me tota la pasta en dues entrades i la gasolina de la furgo, però no, em va dir: ja tornaran i hi podràs anar tu amb els colegues... i ja ho veieu! 18 anys esperant, i a aquest pas, em sortirà barba!
Take me down to the paradise city where the grass is green and the girls are pretty... oh won't you take me down...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada