diumenge, 4 de juliol del 2010

amb els ulls ben oberts

El primer cop que vas convidar-me a sopar a casa teva, vaig passar-me la tarda fent coulans de xocolata, perquè em vas dir que mai els havies tastat. Potser per això, cada cop que miro dins la profunditat dels teus ulls foscos i recorro el teu cos de dalt a baix em torna aquell regust dolcíssim de la xocolata...
He voltat la seca i la meca... i em sembla que no havia tastat mai res que s'assemblés a tu! estic contentíssima d'haver-te ensopegat!

Vinga va, una cançó a cau d'orella...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada