Upside down

Quina manera pot ser millor per inaugurar un nou any que viure un dia inexistent? L'1 de gener és el dia mundial de la ressaca, dia en què la gent se'n va al llit de dia i es desperta de nit, de menjar xurros amb xocolata desfeta i punxar-se ibuprofè per la vena...
Com que ens ha donat la gana de celebrar el canvi d'any a la nostra manera, el dia 30 vam fer l'avançadilla escoltant les campanades de la catedral, menjant 12 trossos de grill de mandarina, bevent rom del bo i rient molt, molt, molt.
Ja sol passar que quan comences un vespre així, la cosa acaba en un descontrol total i absolut... i efectivament, va ser una nit de tancar bars i fer cubates a 2x1 (que diuen que és il·legal, però se segueix fent), de xarrera i ballaruques en el camp de naps en què s'ha convertit el lux últimament, de llums i colors i fums i buf, de tot.
De tornada cap a casa, buscant un lloc per anar a fer 'l'última', van aparèixer uns paios del no-res i de cop, em vaig trobar l'habitació plena de penya rient i fent el burro... i jo que em vaig haver de posar una mica sèria per fotre'ls fora a tots!
El 31 va fer-se clar amb tuf d'alcohol i mal cos, però quan vaig poder sentir-me persona de nou, em vaig estar 4 hores cuinant el sopar pel vespre. No és per dir-ho, però va quedar tot boníssim... gambes, pinxos de sépia, empanades de verdures, vieires de marisc... i la mussaka! i el cocktail del pica-pica, que entrava com l'aigua!
I entre serpentines, vinatxo, torrons, cava, espelmes i espantavelles, vam plantar-nos a les campanades amb en xavi coral i l'espartac. Ningú va morir-se engargussat amb els pinyols del raïm!
I després, omplim gots i cap a cassà, en bus, clar.
Va estar molt bé, la festa era la típica història de cap d'any: pavelló, les noies amb vestidets i talons, i els nois no tan mudats alguns, els cubates eren baratets i massa carregats, la música ballable i passable... i els lavabos, a fora. I cues per tot: entrada, barra, labavos...
Vaig acompanyar una amiga i de sobte se'ns cola un paio... la tia fot cop de peu a la porta i plassss!!!! el paio sortia en aquell moment, sang a la galta, ai mare!!!
Després de força estona de conversa intentant arreglar el mal, encara va acabar prou bé la cosa! el paio va resultar prou simpàtic, i com que tots anàvem ben torrats, no va costar gaire passar pàgina. A fora hi feia fred, i jo no anava gaire abrigada. Demà estaràs malalta, em deia jo mateixa.
La nit s'ha transformat en dia, tot i que la lluna plena, immensa i preciosa no ha marxat tan ràpid. A la parada de bus, se'ns ha trencat un vindre de la marquesina, ha vingut la poli, nosaltres tot cegos... uf!
I quan he acoseguit obrir un ull aquesta tarda, amb un mal de cap de mil dimonis i una fluixera molt i molt preocupant, m'he adonat que tenia 2 collarets hawaiianos a la tauleta de nit i un missatge al mòbil. I com ha arribat tot això fins aquí?! doncs misteris de l'univers i els esperits que corren pel pis. Deu ser això, perquè altra cosa...
En fi, vaig a dormir i a intentar posar una mica d'ordre a la meva vida, que em fa moooolta falta!
Feliç ressaca!