dilluns, 25 de gener del 2010

Somiar-te sempre és una d'aquelles experiències magnífiques que fan del despertar un moment amarg i avorrit. El dia que comença es presenta confós, no sóc capaç de traçar la línia que per força separa la situació real del somni, ja que encara em veig aquell somriure als ulls que sempre em dibuixes.
Somiar-te alhora és com un miratge de tu, i de mi, i de les vides que vivim a part, perquè en el somni tot sembla tan veraç i sincer que fa fins i tot mal saber que és fictici.

Són somnis com aquest els que il·luminen les nits amb falses certeses. Jo sempre tan amant dels impossibles, tu sempre tan absurdament inabastable!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada