Jesús de Natzaret m'ha demanat amistat pel facebook. Sí, sí, així com ho llegiu. Es veu que no n'hi ha prou en tenir d'amiga la Carmen de Mairena, que també em cal tenir el fill de déu. Uf...
D'amics en pots tenir de tota mena; de bons, de divertits, de festa, d'anys ençà... Poques vegades, però, ens passa que tinguem amics de debò. I aquests, sobretot aquests, cal mimar-los i no perdre'ls la pista! A mi em passa que els anys que vaig córrer pel Figuerola, vaig tenir en plaer de conviure amb un dels millors amics que tinc al món: l'abel. Se'm fa difícil pensar en adjectius que li facin mèrit, i de veritat, em costa trobar les paraules per poder-vos parlar d'ell... però és d'aquelles persones que valen un imperi i mig, de tan noble, dolç, amable, increïble... com és.
Ara ja no ens veiem tan sovint com abans, però sempre és un plaer fer un cafè amb ell, i fer-li una bona abraçada, i fer-nos un bon tip de riure, i explicar-nos com ens va la vida amb tot luxe de detalls... i ell sempre sap trobar les paraules màgiques que fan que se'm dibuixi un somriure a la cara...! Ell em va ajudar a posar una mica de coherència a la meva vida quan jo no la trobava enlloc, i sempre m'ha fet costat en els moments més ferotges, difícils i fastigosos que he viscut. No cal dir que jo també l'he acompanyat a ell, i que junts hem rigut i hem plorat i hem fet coses brutals!!!
Ell és qui m'ha tret la vena dels ulls davant la pandilla de crostes amb qui m'he relacionat, i és qui sempre m'ha recordat el significat de la paraula 'autoestima'.
Avui, sense anar més lluny, m'ha dit que ell té un amic que només truca les ties de nit per fotre un clau, com a últim recurs, el sexe sobrevalorat de què us he parlat; quan acaba, es vesteix i se'n va. Segons ell això és una falta de respecte molt greu.
I és que ell és així: sempre té paraules sàbies per a mi!
D'amics en pots tenir de tota mena; de bons, de divertits, de festa, d'anys ençà... Poques vegades, però, ens passa que tinguem amics de debò. I aquests, sobretot aquests, cal mimar-los i no perdre'ls la pista! A mi em passa que els anys que vaig córrer pel Figuerola, vaig tenir en plaer de conviure amb un dels millors amics que tinc al món: l'abel. Se'm fa difícil pensar en adjectius que li facin mèrit, i de veritat, em costa trobar les paraules per poder-vos parlar d'ell... però és d'aquelles persones que valen un imperi i mig, de tan noble, dolç, amable, increïble... com és.
Ara ja no ens veiem tan sovint com abans, però sempre és un plaer fer un cafè amb ell, i fer-li una bona abraçada, i fer-nos un bon tip de riure, i explicar-nos com ens va la vida amb tot luxe de detalls... i ell sempre sap trobar les paraules màgiques que fan que se'm dibuixi un somriure a la cara...! Ell em va ajudar a posar una mica de coherència a la meva vida quan jo no la trobava enlloc, i sempre m'ha fet costat en els moments més ferotges, difícils i fastigosos que he viscut. No cal dir que jo també l'he acompanyat a ell, i que junts hem rigut i hem plorat i hem fet coses brutals!!!
Ell és qui m'ha tret la vena dels ulls davant la pandilla de crostes amb qui m'he relacionat, i és qui sempre m'ha recordat el significat de la paraula 'autoestima'.
Avui, sense anar més lluny, m'ha dit que ell té un amic que només truca les ties de nit per fotre un clau, com a últim recurs, el sexe sobrevalorat de què us he parlat; quan acaba, es vesteix i se'n va. Segons ell això és una falta de respecte molt greu.
I és que ell és així: sempre té paraules sàbies per a mi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada