Quan es fa de nit

És aquest el moment predilecte per posar-se còmode i recollir-se cadascú al seu racó, per poder deixar anar el torrent de pensaments que inunda la ment. Jo m'estiro al llit i mentre sento com grinyola el somier de segona (que jo sàpiga) mà, contemplo els racons del meu univers particular il·luminats per la llum dels fanals.
Diverses coses són les que hi veig. Una és que demà PER FI tinc una entrevista de feina... no em pregunteu per quina feina, però la qüestió és que hi ha algú que ha cregut que el meu currículum és prou interessant com per oferir-me algunes ofertes que poden quadrar amb el meu perfil professional. Ja ho veurem, doncs!
L'altra, és el temut miratge efervescent en què visc des de començament d'any... ara sembla que la pujada sobtada i intempestiva ha donat lloc a la calma, per donar pas d'aquí a poc al silenci, la mort i, en acabat, l'oblit. I l'única cosa que en quedarà serà un paraigües al paraigüer improvitzat...
I l'avorriment que em provoca tot això, un cop més... per favor! que em fa venir fins i tot badallera! Malgrat tot, no vull perdre l'esperança de saber entendre l'enigma algun dia, per més remot que sigui... ho aconseguiré!