Temps estable

...si fa no fa, la setmana comença amb temps estable. Avui és la mare de déu de setembre, mare de déu de núria. Subratllem la manca de pluja, 14 graus a Vaqueira, esllavissades a xile.

L'home del temps i les seves prediccions, que acompanyen la meva morrinya inexplicable a dos quarts de quatre de la tarda d'avui dimarts. És dimarts, però de fet, per mi com si fos dimecres, o dijous o divendres o tan li fa. Els dies són bastant iguals i és el rollo aquell de l'acudit: los lunes al sol, i los martes, i les miércoles, i...

De ressaca encara una mica de les festes del tura, intentant acabar de païr els excessos d'aquest final d'estiu que està sent més mogut del que em pensava. Daquí tres dies, la diada i després, cap a Tàrrega. Ara sóc per girona gaudint de la calma, de la tranquilitat i de la calidesa del setembre, amb aquests matins frescos i migdies càlids, m'agrada que hagi passat la calor infernal d'aquest agost, que era per no explicar-ho. Però l'estiu està a punt de dir-nos adéu, i la tardor ja saps que se'm fa extremadament llarga, incòmoda i indesitjable. I ara només em resta esperar el missatge de l'autoescola i la trucada que m'il·luminaria la tarda (i la vida), i que no arriba.

(...)

I això és tot, que acabeu de passar bona tarda.