Hi ha vegades en què em sento perduda pel fons de tots els llocs recòndits, i llavors sento més que mai el buit que m'envolta a flor de pell. Percebo les absurditats i, com per art de màgia, veig amb una claror que em corprèn el carrer sense sortida en què estem ficats.
Uf.
És difícil deixar les decisions importants de la vida en mans d'una altra persona. Però és el que hi ha. De fet, complicat i del tot incert.
I és en moments com aquests quan el somriure escolpit a la cara es desdibuixa, i el cap et roda, i sembla que la terra et marxi de sota els peus. Jo, que busco la senzillesa, m'adono de sobte que estic envoltada de complicacions i tripijocs emocionals. Uf.
I no sé si avui les festes del tura, el correbars i en belda remenant malucs em podran fer treure el cap d'aquest núvol en què no aconsegueixo trobar el rumb.
Uf.
És difícil deixar les decisions importants de la vida en mans d'una altra persona. Però és el que hi ha. De fet, complicat i del tot incert.
I és en moments com aquests quan el somriure escolpit a la cara es desdibuixa, i el cap et roda, i sembla que la terra et marxi de sota els peus. Jo, que busco la senzillesa, m'adono de sobte que estic envoltada de complicacions i tripijocs emocionals. Uf.
I no sé si avui les festes del tura, el correbars i en belda remenant malucs em podran fer treure el cap d'aquest núvol en què no aconsegueixo trobar el rumb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada