El que més m'atrapa de formentera, però, és la calma que desprèn tot just hi poses els peus. Ja percebs que allà la vida duu un ritme diferent, més pausat, que l'estrés i l'atabalamenta queden enrere.
El paisatge arreu s'esquitxa de savines, de mar turquesa en tota la seva gamma. Els sards, rogers, tacons, xucles, la posidònia i altres mil peixets de colors. L'estany des peix, l'estany pudent... la carretera recta transitadíssima per motos, cotxes, bicis i nosaltres que fèiem autoestop.
El mercat de la Mola ple de hippis i turistes buscant aquella quincalla que els recordarà per sempre més el blau de formentera.
La fonda Pepe, i tota la penya de crostes voltant per fora, pidolant amb els gossos i la gent de festa fins que surt el sol.
I parlant de sol, veure'l sortir per la Mola, o pondre's a Barbaria, amb aquell far inhòspid i el terreny abrupte ple de pilonets de pedra a mode de fites d'energia, i hippis venedros de quincalla que confonen les polseres saharauís de tubería amb el banús negre (ébano)...
En fi, podria estar hores escribint coses boniques sobre formentera... es ram, es caló des morts, de sant agustí, les coves a la roca de can marroig...
Segurament, però, el que jo pugui dir-ne no us seria de gaire servei, ja que Formentera és una illa com un prisma, i per tant, tothom en treu la seva visió pròpia. Res més, aneu-hi i deixeu-vos abraçar per la mar, a Formentera!
... i de fons el blau del mar!
El paisatge arreu s'esquitxa de savines, de mar turquesa en tota la seva gamma. Els sards, rogers, tacons, xucles, la posidònia i altres mil peixets de colors. L'estany des peix, l'estany pudent... la carretera recta transitadíssima per motos, cotxes, bicis i nosaltres que fèiem autoestop.
El mercat de la Mola ple de hippis i turistes buscant aquella quincalla que els recordarà per sempre més el blau de formentera.
La fonda Pepe, i tota la penya de crostes voltant per fora, pidolant amb els gossos i la gent de festa fins que surt el sol.
I parlant de sol, veure'l sortir per la Mola, o pondre's a Barbaria, amb aquell far inhòspid i el terreny abrupte ple de pilonets de pedra a mode de fites d'energia, i hippis venedros de quincalla que confonen les polseres saharauís de tubería amb el banús negre (ébano)...
En fi, podria estar hores escribint coses boniques sobre formentera... es ram, es caló des morts, de sant agustí, les coves a la roca de can marroig...
Segurament, però, el que jo pugui dir-ne no us seria de gaire servei, ja que Formentera és una illa com un prisma, i per tant, tothom en treu la seva visió pròpia. Res més, aneu-hi i deixeu-vos abraçar per la mar, a Formentera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada