dimarts, 12 de maig del 2009

Trec el nas fora del pot de vidre i...

Estava acabant (acabant-acabant, no ben bé, però tan li fa!) de corregir els exàmens de Sir Arthur Conan Doyle (que ningú s'esveri: és un llibre d'aventures d'en Sherlock Holmes) de 3r d'eso, i de cop m'he il·luminat i m'han vingut ganes d'escriure al blog.
Tenia una idea més o menys pensada: rajar de la feina en sí, de la feina que tinc, del contingut d'una reunió, recórrer a la dita "por lo que me queda en el conventoooo...", i llavors, quan s'ha obert la primera pàgina del blog, he vist que en Joan havia actualitzat des de l'àfrica.
He llegit el seu escrit ràpid, devorant paraules, frases, paràgrafs... Ha estat malalt, de no sé quin paràsit, una infecció de no sé què... però tot i així, en joan somia amb un món millor, un món just on tots els homes i dones tinguin els mateixos drets, les mateixes possibilitats...
En joan està passant la malària i no es preocupa del que li pugui passar. Somriu i s'esforça en transformar el món per fer-lo més just per a tothom.
Amb els ulls humits, us asseguro que acabo de rebre una lliçó d'humanitat. Em feia falta, últimament tancada en el meu pot de vidre particular, mirant-me el melic dia sí, i dia també.

Demà ja continuaré rajant de la meva vida de professora de secundària... (que per cert, em queden 45 dies naturals -comptats literalment).
Apa doncs, salut i humilitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada