Corregir-corregir-corregir-corregir-corregir... és la meva vida. Quan no corregeixo, sóc a classe; quan no, dormo; quan no, surto de festa i perdo els papers fins al punt de preguntar-me si el que estava estirat al meu costat és real o és un miratge.
Realitat o miratge, tan li fa, si el resultat és el mateix. Ara bé, com se sol dir: que me quiten lo bailao!
Sembla ser que el sol ja ha arribat definitivament i que la gent teníem tantes ganes que s'acabés aquest hivern tan llarg, tan desesperadament avorrit, que quan ens hem deixat anar no hi ha qui ens aturi... Un, dos, tres botifarres de pagès. De vegades (sovint) reflexiono sobre les coses i me n'adono que m'agrada viure com visc. Sí, sí, em queixo molt i tot això, però en el fons m'agrada conèixer tot el que he conegut, conec i coneixeré, encara.
Per exemple, ahir buscava una informació per internet i vaig entrebancar-me sense voler amb el web d'una productora musical, total, que vaig veure la foto d'un paio que em sonava molt, molt, molt...
Òstia!!!
Si és en Marc!!!
Recordo que quan ens vam conèixer, que encara teníem grans a la cara i pocs pèls enlloc, el tio un dia em va enviar una cinta de cassette per correu i em va demanar que li gravés coses d'aerosmith, que li havia molat molt el que jo escoltava. Doncs bé, ara el senyoret és tot un compositor i productor musical que ha treballat per tot el món amb músics i compositors de tots els ritmes i estils. Em va semblar genial! Les voltes que dóna la vida, eh?!
...so hard to find my way,
Now that I'm all on my own.
I saw you just the other day,
My how you have grown,
Cast my memory back there, Lord
Sometime I'm overcome thinking 'bout
Making love in the green grass
Behind the stadium with you
My brown eyed boy
You my brown eyed boy
Do you remember when we used to sing
Sha la la la la la la la la la la te da
...aquells ulls de color mel!
Realitat o miratge, tan li fa, si el resultat és el mateix. Ara bé, com se sol dir: que me quiten lo bailao!
Sembla ser que el sol ja ha arribat definitivament i que la gent teníem tantes ganes que s'acabés aquest hivern tan llarg, tan desesperadament avorrit, que quan ens hem deixat anar no hi ha qui ens aturi... Un, dos, tres botifarres de pagès. De vegades (sovint) reflexiono sobre les coses i me n'adono que m'agrada viure com visc. Sí, sí, em queixo molt i tot això, però en el fons m'agrada conèixer tot el que he conegut, conec i coneixeré, encara.
Per exemple, ahir buscava una informació per internet i vaig entrebancar-me sense voler amb el web d'una productora musical, total, que vaig veure la foto d'un paio que em sonava molt, molt, molt...
Òstia!!!
Si és en Marc!!!
Recordo que quan ens vam conèixer, que encara teníem grans a la cara i pocs pèls enlloc, el tio un dia em va enviar una cinta de cassette per correu i em va demanar que li gravés coses d'aerosmith, que li havia molat molt el que jo escoltava. Doncs bé, ara el senyoret és tot un compositor i productor musical que ha treballat per tot el món amb músics i compositors de tots els ritmes i estils. Em va semblar genial! Les voltes que dóna la vida, eh?!
...so hard to find my way,
Now that I'm all on my own.
I saw you just the other day,
My how you have grown,
Cast my memory back there, Lord
Sometime I'm overcome thinking 'bout
Making love in the green grass
Behind the stadium with you
My brown eyed boy
You my brown eyed boy
Do you remember when we used to sing
Sha la la la la la la la la la la te da
...aquells ulls de color mel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada