Si hi penses fredament, de seguida t'adones que la vida és puta i crua i no sent cap mena de pena per tu, per mi, ni per ningú. No té cap mena de problem quan t'ha de donar una cossa al cul i una bona sacsejada perquè et despertis d'aquest somni absurd i ensopit de normalitat en què dius que vius. Que vivies, perdó.
Tot és calma aparent fins que plas!! ja hi ets. Obres els ulls i què veus?
Merda.
Misèria.
Portes tancades i humiliació.
I absurditat per tot arreu. I una perplexitat que et glaça els músculs de la cara i et priva de somriure lliurement. Mires sota els peus i et veus al llindar del pou altre cop; la foscor que vol tornar-se't a arrapar, com abans, per fer-te plorar per tots els racons del món.
Però saps què?
Aquest cop alguna cosa sí que és diferent.
Li fots una cossa a la mediocritat i segueixes caminant amunt i avall. I que la merda pròpia la renti cadascú!