Segueixo sense entendre les situacions absurdes de la vida. No sé per què m'hi encaparro tant... Em ve de gust ara mateix perdre'm per Girona, fer un cafè d'aquells tan bons pel barri vell. Sentir com repiquen les campanes de la catedral, del mercadal, dels agustins, de sant feliu! Veure pondre's el sol des del capdemunt de la muralla! Avui de cop i volta m'ha vingut al cap l'olor de l'onyar i les converses de sofà al figuerola, i els tès al balcó.
Vull fugir de la contaminació del maresme, de barcelona, d'arenys. Ja n'hi ha prou d'aquest color (gris). No entenc per què sempre em deixo prendre el pèl. Què hi guanyo? què hi guanyen els que me'l prenen? uf, no suporto els covards... no els suporto!!! I no faig més que trobar-me'n a cada pas, a cada nova cantonada.
Prou!!!!!
El cervell m'està a punt d'esclatar!!!
Vull fugir de la contaminació del maresme, de barcelona, d'arenys. Ja n'hi ha prou d'aquest color (gris). No entenc per què sempre em deixo prendre el pèl. Què hi guanyo? què hi guanyen els que me'l prenen? uf, no suporto els covards... no els suporto!!! I no faig més que trobar-me'n a cada pas, a cada nova cantonada.
Prou!!!!!
El cervell m'està a punt d'esclatar!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada