Tant d'esforç per ser algú
tot i saber cap on vas
s'està menjant tots els teus cacauets,
la il·lusió amb què vas començar.

Però hi ha un lloc prop d'aquí
on ningú no et darà res,
un mar de boira on s'emmiralla el sol
cobreix totes les valls de país.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.

Però algun dia hauràs de baixar,
tot i que no entens per què,
no saps què fer amb la teva solitud,
t'han fet per viure en un formiguer.

Síndrome de peter pan,
tot s'ha de fer al teu gust,
les coses no es canvien com els canals de televisió,
de la veritat, no n'has de tenir por.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.

Cargol treu banya i mira la cara al rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.

Un mar de boira on s'emmiralla el sol
cobreix totes la valls d'un país inventat.

(Roger Mas)