Qui ha sigut?!

Qui ha sigut el fill de puta que ha manat talar els arbres de Cal Capità?!

Qui ha manat que es carreguessin aquest trosset nostre de riera?!

Em sento aquests arbres que han desaparegut com una cosa pròpia... He tret mil bosses de merda d'aquest lloc, he tret rentadores, sofàs, somiers... Jo vaig participar en la construcció del pont de fusta, en què vam desballestar la txapussa de llauna rovellada i la vam substituir per una passera feta de troncs amb encaixos i cordill, sense ferros. He analitzat l'aigua, he fet estudis de fauna i flora. He ensenyat als nens i nenes a estimar aquest trosset de riera, a respectar-lo i a tenir-ne cura perquè ja sabem que avui en dia el respecte és una cosa ben escassa...

I quin millor exemple, senyors i senyores!!! Algun polític / funcionari inepte, ratota de despatx i florescent, ha decidit que els arbres de Cal Capità feien nosa. I pels seus collons i signatura se n'ha anat tot a prendre pel cul.

Odio la burrocràcia. Odio les ments absrudes de despatx estant.

Qui haurà de replantar aquest bosc de ribera??? Quan tornarà a ser com abans??? No ho sé, però el que està clar és que la cosa no acabarà aquí.

Haurem de reprendre el vell lema d'Acció-reacció...