dimecres, 20 d’agost del 2008

La nit va arribar tard perquè des d'allí dominaven els confins de la retirada del sol. La fosca absoluta, tot i així, va caure per sorpresa.
Amb la fosca van arribar la quietud i el silenci. Navegaven ones de no res arreu de cada cova i dins dels passadissos buits, on es convertien en sons melangiosos, inapreciables, perforadors del subconscient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada