Si et pica la curiositat i et preguntes en què penso ara mateix... tinc el cap farcit de pensaments extranys, de pors i de ganes d'afrontar-ho tot sense complexes, al mateix temps! S'acosten dies difícils, ahir vaig sentir la necessitat d'amagar-me rere els núvols una estona... volia ser transparent altre cop. Vaig mirar a un costat i un altre, només es sentia el soroll esmorteït de la disco de la casa, i l'aixeta aquella que rajava incontrolada. Un fanal sense bombeta, les escales dels sermons, la baixada fins l'habitació... casa. Em vaig asseure i vaig voler estar sola, escopint la glopada amarga jo tota sola. I va passar un núvol en forma de bruixa damunt d'una escombra. I a poc a poc va anar desfigurant-se... al mateix temps que també es desdibuixaven les meves històries. I vaig girar full (o millor llençar el llibre al foc i començar-ne un de ben nou?) i sense saber com, va acabar apareixent una ampolla de cava per allà. Guaita, unes pelis de final absurd, riures, bona gent, xarrupets de cava... roncs... escalforeta...bon rollo...bona nit.