Salvatjades nocturnes. Gandes d'encendre-ho tot! Els músculs en tensió, la pell cremada per les mirades fluorescents! No puc evitar-ho, caic i em perdo, abaixo la guàrdia, em vull rendir...
I sí, d'acord, l'alcohol fa mal.
Però aquella mediocritat amb potes no pot eclipsar el sol, de cap de les maneres...
El desig, l'espera, les papallones a l'estómac i altres collonades, que bonic que és tot plegat! I la timidesa...? No, penso que no és pas timidesa, més aviat és una manera diferent de veure i viure la vida, més introvertida. I és que uns per massa i els altres per massa poc...!
De vegades m'atabalen les vides alienes, ja prou que en faig amb la meva! Però clar, et fots 3 birres que et senten tan de puta mare que valen per 10, i comencen les paranoies...
En el moment menys indicat (quants cops hem repetit que quan vas taja has d'apagar el mòbil pel bé propi i comú?!) veus que t'arriben sms i t'emboliques amb respostes en les quals ja no intentes ni amagar un doble sentit. Aquí, xato, clar i català! Pim, pam.
I el pum arriba quan te n'adones que no ets l'única que anava tova ahir a la nit. I que no ets l'única que es deixa el mòbil encès... I llavors apareix la mediocritat altre cop, fent-se veure i notar, amb aquest afany seu de protagonisme... cagumdéu!!!
Però com que tu lo vales, te la sua... tu fes la teva, millor. I passa de les paranoies que ja ho has dit, que no aguantes les vides alienes i llurs drames existencials. Així que l'endemà agraeixes la normalitat i les bromes i els riures i el verd balsàmic.
...respira...
Ai, com m'enric de tots aquells que m'alliçonen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada