Sents coses extranyes quan el rellotge s'atança a les hores bruixes. Sents que tot plegat ha canviat molt, tal i com tu volies, però al mateix temps el caos hi ha vegades que et pot, i que et fa sentir perduda i rodamón. Et dius que tampoc és tan mala cosa això de córrer món una temporada, coneixes gent maquíssima, vius històries inesperades, que segur que mai abans hauries pintat...
Però a l'hora segueix apareixent-se l'imatge de l'arbre ferm i estable, d'arrels profundes, sòlides. On és? encara no sabries on ubicar-lo damunt del mapa...
Les il·lusions de vegades et juguen males passades i t'acabes enduent una decepció, o potser en neix una nova il·lusió... el fet és que de vegades t'agradaria tenir-ho tot controlat, i costa deixar-se anar i seguir l'anada i vinguda de la història sense trencar-s'hi massa el cap i intentant ser tu mateixa, al capdavall. Però costa molt deixar que les coses flueixin, i sovint tendeixes a forçar el punt de confluència entre els dos rius, i llavors ve l'atabalamenta absurda i l'escalfada de cap, cosa que no et duu a enlloc. I en el pitjor dels casos, dius o fas cosas que llavors penses... deu n'hi do... i te n'adones que tal vegada la millor opció sigui deixar anar corda, que la gent es situï sola al seu lloc. Sense forçar les coses, però procurant mantenir íntegres les pòropies il·lusions... perquè hi ha moments en què només tens això entre les mans.
Però a l'hora segueix apareixent-se l'imatge de l'arbre ferm i estable, d'arrels profundes, sòlides. On és? encara no sabries on ubicar-lo damunt del mapa...
Les il·lusions de vegades et juguen males passades i t'acabes enduent una decepció, o potser en neix una nova il·lusió... el fet és que de vegades t'agradaria tenir-ho tot controlat, i costa deixar-se anar i seguir l'anada i vinguda de la història sense trencar-s'hi massa el cap i intentant ser tu mateixa, al capdavall. Però costa molt deixar que les coses flueixin, i sovint tendeixes a forçar el punt de confluència entre els dos rius, i llavors ve l'atabalamenta absurda i l'escalfada de cap, cosa que no et duu a enlloc. I en el pitjor dels casos, dius o fas cosas que llavors penses... deu n'hi do... i te n'adones que tal vegada la millor opció sigui deixar anar corda, que la gent es situï sola al seu lloc. Sense forçar les coses, però procurant mantenir íntegres les pòropies il·lusions... perquè hi ha moments en què només tens això entre les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada