Borinot! Borinot!

(això va per ahir)

Uoh! Aquest matí quan m'he llevat, he obert l'aixeta, he obert l'aixetaaaa... Buidor i decepció n'ha rajat, això no, no m'ha agradaaaat...!

La mateixa merda de sempre: la sensació de ser autònoma, capaç, plena d'històries per donar i amb un gran espai per rebre i... res.
Altre cop el triomf implacable de la mediocritat per damunt de tot... I Sant Tornem-hi! Ganes de fotre el camp ben lluny d'aquí, de desaparèixer. Ganes de deixar enrere el pal de consciència, de conèixer gent que no em vegin tan sols com un sac responsable i competent...

Així de merdós ha sigut el meu despertar. Però fent cas del meu propòsit d'existència en positiu, he pensat que fóra bo d'autoconvènce'm i canviar el xip, que la mel no està feta per la boca de l'ase...

De cop i volta el dia ha començat a somriure'm i després d'una feina molt ben feta, m'he dit que encara sóc capaç de moltíssimes coses i que em queda un camí llarguíssim per recórrer fins els meus límits. He près la decisió ferma de canviar les aurores per les highlands perquè, total... festa, sexe i rockanrol, cadascú s'ho fa com vol! Aquesta nit ballaré en Belda... mmm!

(et canvio el xiulet per un cd... xD)