Com una nena petita amb sabates noves, així em sento. Deixem que la vida flueixi i que tota sola ens vagi situant al nostre lloc. Digue'm optimista de mena, però sóc del parer que tot NO pot ser TAN dolent. El sol surt cada matí, per algun lloc s'ha de veure la claror, o no?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada