diumenge, 5 de febrer del 2012

Nit en blanc

Contemplo el sostre negre i fosc, sento com ronquen els veïns, i com xerrica allgun moble de ves a saber on.
No puc dormir, aquest vespre ha sigut com el despertar més amarg. Que no sé què hi faig aquí, ni què hi faig enlloc, ni res de res. Que no sóc feliç aquí, i que vull marxar, però no sé on.
Voldria afegir-hi una mica de poesia, però ni això em surt, avui, de tant ple com tinc el cap que ja no sóc capaç d'entendre res més, ni de voler-ho entendre!

Oh, merda!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada