Enmig d'aquest allau de caixes i bosses per ordenar i obrir, no hi ha res que em faci més feliç que aparellar dos mitjons que creia perduts en la seva sol·litud, com si d'una metàfora es tractés, i gairebé em salten llàgrimes d'emoció...
Oh, que gran la bellesa de les coses petites!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada