Com un nyap al quadrat, o al cub, així em sento... ja he acabat el trasllat, i estic que em fa mal tot, sobretot, tinc com una cosa dins que no acabo de treure enfora... m'està costant una barbaritat. Avui ha començat molt bé el dia, amb unes vistes del canigó preciós tot nevat, i els riures trapelles dels nanos a classe. M'ho passo bé treballant, m'agrada la meva feina, tot i que de vegades se'm fa pesada, però... a qui no li passa això de tant en tant?! i bé, després de treballar, he anat a fer el 'gruix' de la moguda, i buf, ha sigut com si de sobte, el pes de les parets buides m'hagués caigut al damunt. No sé si ha sigut això, o bé els més de 170km que he fet avui amunt i avall, o bé el gilipolles que duia enganxat al darrere fent-me nosa amb les llums.
Sort que demà serà un altre dia. De moment, he aconseguit obrir un passadís per poder ficar-me al llit, o sigui que de tot cor us dic allò tan sabut de: bona nit, i tapa't! Per avui ja n'hi ha hagut ben bé prou!
Sort que demà serà un altre dia. De moment, he aconseguit obrir un passadís per poder ficar-me al llit, o sigui que de tot cor us dic allò tan sabut de: bona nit, i tapa't! Per avui ja n'hi ha hagut ben bé prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada