Per fi s'ha mort en Fraga Iribarne, l'única cosa que em sap greu és que ho hagi fet a casa seva, envoltat de la gent que més l'apreciava. Ara tots els polítics hipòcrites i els mitjans mediocres destaquen la figura moderada, exmplar, de pare de la constitució i fundador del partit popular. Ara sembla que ningú recorda el Fraga Iribarne que deia la calle es mía, al qual no li tremolava la mà quan signava sentències de mort a l'ombra de Franco o feia matar treballadors... ara es veu que en Fraga només era un vellet entranyable a qui tots s'afanyen a ensabonar un cop mort.
Doncs mira, que dèspotes uns i els atres... els que l'admiren de convicció i els que ho fan per oportunisme. I és que es tracta d'un exemplar monstruós aferrat durant 60 (!!!) anys a la poltrona que en qualsevol altre país veritablement democràtic no hagués restat impune sense assumir les conseqüències de les seves decisions durant el franquisme. I és més, a quin país democràtic s'ha vist que un paio d'aquest calibre es pogués anar reciclant d'aquesta manera???
Però se li ha acabat el bròquil... que cremi a l'infern, doncs, amb tots els seus amiguets de la Falange.
Doncs mira, que dèspotes uns i els atres... els que l'admiren de convicció i els que ho fan per oportunisme. I és que es tracta d'un exemplar monstruós aferrat durant 60 (!!!) anys a la poltrona que en qualsevol altre país veritablement democràtic no hagués restat impune sense assumir les conseqüències de les seves decisions durant el franquisme. I és més, a quin país democràtic s'ha vist que un paio d'aquest calibre es pogués anar reciclant d'aquesta manera???
Però se li ha acabat el bròquil... que cremi a l'infern, doncs, amb tots els seus amiguets de la Falange.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada