D'esquena a terra,
Mirant els punts de llum que es difuminen
a la meva habitació.

Fa soroll la nevera,
els cotxes fora reneguen,
i una multitut de sons s'apoderen de mi.

He tractat d'oblidar-me
del teu últim missatge
i que possiblement
no torni a veure mai.

No, no sé com puc sortir,
estic atrapat en mi.
I no tinc forces per mirar-te als ulls
Necessito un llarg hivern,
per fondre'm en la neu.
partir en un llarg viatge,
que em capturi un nou onatge.

Lluny d'aqui
creuant el mar dels desesperats.
Inquiet, perdut.
Encara ets al meu cap.
em vaig deixar, vivint com un arreplegat
buscant el solstici.