Sembla que les coses comencen a rutllar, a poc a poc, la roda torna a girar. Suposo que deu ser cosa del bon feeling de cadascú, però resulta que en un parell de dies m'han arribat 3 ofertes de feina, 2 de les quals són força viables.
Que tinc ganes de treballar, carai! com ho he de dir?! Necessito trobar feina, encara que sigui precària, amb un sou de merda, però necessito treballar, sortir del forat, tornar a circular pel món sentint-me una persona útil que es guanya la vida dignament...!
Em sento positiva, avui, serà que ningú s'ha proposat espatllar-me el dia, encara... no cridem abans d'hora, encara queda la tarda i pot aparèixer qualsevol pallús i engegar-ho tot a rodar amb qüestió de segons. Una estratègia seria apagar el mòbil i passar de tothom. No ho sé, potser és el què faré. Recordes quan ningú tenia telèfon a la butxaca? que bé que vivíem...sense mòbil, ni internet, ni blogs, ni facebooks, ni res. Si al final resultarà que és cert allò que som esclaus de les pròpies necessitats...
Demà cap a la muntanya a veure verd i a respirar sa, espero que segueixi el sol-solet aquest tan bonic que finalment ha fet acte de presència. Què és això de sortir amb anorac a mitjans de mai?! on s'és vist!
Avui m'he comprat una guia molt 'dominguera' de flora i fauna; és senzilla, però ve tota il·lustrada i és força útil... tinc ganes de mirar-me a fons l'alzinar del montnegre, mirar espècies, diferenciar caques i petjades, arbres de ribera... fins que el pol·len aquest que voleia per tot arreu m'arruini el moment.
Avui he anat a l'escola oficial d'idiomes a demanar informació per apuntar-me a classes d'àrab. Que potser seria més beneficiós, laboralment parlant, que reprengués el refotut alemany. Però com que no tinc intencions d'anar per Alemanya, i en canvi, sí que tornaré al sàhara, doncs he pensat que saber un xic d'àrab seria un punt. Qui sap...!
En fi, acabo ja aquesta tirallonga desordenada i caòtica de coses que em passen pel cap amb una rumbia, per remenar-se i moure l'esquelet a bon ritme, i amb alegria!
Que tinc ganes de treballar, carai! com ho he de dir?! Necessito trobar feina, encara que sigui precària, amb un sou de merda, però necessito treballar, sortir del forat, tornar a circular pel món sentint-me una persona útil que es guanya la vida dignament...!
Em sento positiva, avui, serà que ningú s'ha proposat espatllar-me el dia, encara... no cridem abans d'hora, encara queda la tarda i pot aparèixer qualsevol pallús i engegar-ho tot a rodar amb qüestió de segons. Una estratègia seria apagar el mòbil i passar de tothom. No ho sé, potser és el què faré. Recordes quan ningú tenia telèfon a la butxaca? que bé que vivíem...sense mòbil, ni internet, ni blogs, ni facebooks, ni res. Si al final resultarà que és cert allò que som esclaus de les pròpies necessitats...
Demà cap a la muntanya a veure verd i a respirar sa, espero que segueixi el sol-solet aquest tan bonic que finalment ha fet acte de presència. Què és això de sortir amb anorac a mitjans de mai?! on s'és vist!
Avui m'he comprat una guia molt 'dominguera' de flora i fauna; és senzilla, però ve tota il·lustrada i és força útil... tinc ganes de mirar-me a fons l'alzinar del montnegre, mirar espècies, diferenciar caques i petjades, arbres de ribera... fins que el pol·len aquest que voleia per tot arreu m'arruini el moment.
Avui he anat a l'escola oficial d'idiomes a demanar informació per apuntar-me a classes d'àrab. Que potser seria més beneficiós, laboralment parlant, que reprengués el refotut alemany. Però com que no tinc intencions d'anar per Alemanya, i en canvi, sí que tornaré al sàhara, doncs he pensat que saber un xic d'àrab seria un punt. Qui sap...!
En fi, acabo ja aquesta tirallonga desordenada i caòtica de coses que em passen pel cap amb una rumbia, per remenar-se i moure l'esquelet a bon ritme, i amb alegria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada