Bé doncs, després de fer una crema de porros, botifarres al forn amb espàrrecs, amanides i flams, hem deixat la cuina neta, el pollastre a punt per rostir demà al matí, el menjador escombrat, i les setrilleres plenes.
Després de 6 hores sense parar, he sortit a fora i he vist un espectacle que no té preu: una brisa fresca i suau, el bosc envoltat de nit, amb les alzines més fosques i negres que mai. La lluna pleníssima mig tapada per uns núvols tímids i allargassats, i el reflexe que avall, lluny, esquitxa el mar amb un polsim daurat.
I de fons, les granotes verdes i els gripaus de la bassa oferint-me un concert impossible de croac croac croac, convinant-se amb el cant dels ocells nocturns.
No és en Carles Belda, d'acord. Però igualment, m'encanta!
Després de 6 hores sense parar, he sortit a fora i he vist un espectacle que no té preu: una brisa fresca i suau, el bosc envoltat de nit, amb les alzines més fosques i negres que mai. La lluna pleníssima mig tapada per uns núvols tímids i allargassats, i el reflexe que avall, lluny, esquitxa el mar amb un polsim daurat.
I de fons, les granotes verdes i els gripaus de la bassa oferint-me un concert impossible de croac croac croac, convinant-se amb el cant dels ocells nocturns.
No és en Carles Belda, d'acord. Però igualment, m'encanta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada