Una de 'morenos-sabrosones'

Finalment divendres ningú em va espatllar la nit, bé, potser se'm va espatllar una mica el matí següent... sobretot quan va sonar el despertador a les 7:30 de la matinada, i vaig constatar que feia unes 2 hores escasses que m'havia ficat al llit (no em preguntis com ni quan ni el per què). Amb el regust del meu bon amic Brugal als llavis, 2 missatges al mòbil d'un desconegut, i el cap com un bombo, vaig omplir la motxilla de coses inútils i vam fer via a ripoll.La mort era una crònica anunciada... i va ser qüestió d'hores. El meu cos va dir 'prou'; vaig haver de fer una parada i fonda obligada per acabar de païr el ressopó del divendres...

Caminar, no hem caminat gaire... però hem rigut una bona estona. Mira si va ser greu la cosa que els remordiments típics de l'endemà de ressaca no han aparegut fins avui. Uf... jo ja tinc una edat i ja no estic per aquests trotes...

.........

Bona notícia!!! El paquet ja és a lloc!!! Va arribar ahir i avui en Salek m'ha trucat per agraïr la carta, les fotos, el telèfon i tot plegat!!! m'ha dit que ell també havia preparat una caixeta per enviar de tornada... però com que al final, el noi que ho havia de portar no hi va poder anar, i hi ha anat un saharauí que el va acompanyar, doncs la caixeta s'ha quedat a Smara... bé, en Brahim vindrà d'aquí poques setmanes, i potser la portarà ell... o els nens a l'estiu quan vinguin amb les famílies d'acollida... o no ho sé: l'important és que els hagi arribat el que els vam enviar. Ara a la propera, suposo que intentarem aconseguir-los una placa solar per canviar la que tenen, que ja és vella i es veu que no carrega gaire. Diu que s'ha partit de riure quan ha vist les cançons d'en julio iglesias...! Ai, aquest guajiro!!!

..........

(recodo amb un somriure les 10 hores de viatge cap a Tifariti, ple de pols i sotracs. La cara de murri d'en Biga i en Sidi amb el seu turbant negre!)