Des de bona hora del matí, al carrer sta. clara, just davant de les escales del pont de ferro, hi ha una noia tocant la flauta. Com cada dia, la seva jornada laboral transcorre entre melodies i invitacions als vianants perquè li donin 20 cèntims. Hola guapaaaaaa... no tens pas 20 cèntims?! I així s'està hores i hores, un dia rere l'altre.
Fa uns quants dies vam baixar a comprar al pa, que està just al costat d'on ella toca, i ens va atrapar. Me la vaig mirar amb força deteniment, i bé, dir-vos que és una punki perroflautas suposo que no cal, però em va sorprendre que anava molt i molt bruta i deixada, amb la mirada trista. No sé, vaig intentar imaginar-me com deu ser la seva vida, però no vaig saber per on començar.
Com que ja ens coneix, ens va demanar disculpes per la tabarra diària, li vam dir que no passava res, que ja havíem incorporat la seva flauta al nostre fer diari, i llavors ens va donar una primícia... diu que s'està preparant un disfràs per fer d'estatua aquí mateix, i que deixarà la flauta una temporada (potser per preparar nou repertori?!).
Li vam desitjar sort i vam pujar cap a casa. Ara mateix toca O son do ar...
Fa uns quants dies vam baixar a comprar al pa, que està just al costat d'on ella toca, i ens va atrapar. Me la vaig mirar amb força deteniment, i bé, dir-vos que és una punki perroflautas suposo que no cal, però em va sorprendre que anava molt i molt bruta i deixada, amb la mirada trista. No sé, vaig intentar imaginar-me com deu ser la seva vida, però no vaig saber per on començar.
Com que ja ens coneix, ens va demanar disculpes per la tabarra diària, li vam dir que no passava res, que ja havíem incorporat la seva flauta al nostre fer diari, i llavors ens va donar una primícia... diu que s'està preparant un disfràs per fer d'estatua aquí mateix, i que deixarà la flauta una temporada (potser per preparar nou repertori?!).
Li vam desitjar sort i vam pujar cap a casa. Ara mateix toca O son do ar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada