Us confesso que vaig menjar super bé, que no vaig ni vomitar ni agafar diarrea, i que sembla ser que no m'aprimo ni anant 2 setmanes al desert... El menjar va ser tan variat com ens permetia la botiga. Arròs, cus-cus, un sopar d'espaguettis, camell a totes hores, llenties, fesols, pa fet a casa i pa de sorra, fruita boníssima, verduretes enllaunades i caballa procedent de l'ajuda humanitària internacional. Per no parlar del kilo i mig de sucre que acompanya cada te. I de tes, clar, a totes hores.
M'he plantejat de fer el pa de sorra a casa, però clar, la terra del pati no s'assembla gens a la sorreta del sàhara...
La recepta, ben senzilla: pastar l'aigua i la farina, i deixa-ho reposar una estona en un vol tapat amb un drap, al sol.
Encendre foc a terra, i quan tinguem la massa a punt, retirem la brasa, fem un forat a terra, i hi aboquem la bola de pasta directament.
Ho cobrim tot amb sorra i hi posem les brases al damunt.
Al cap de 20 minuts-mitja hora, retirem la brasa, tombem el pa, el tornem a tapar de sorra i hi tornem a posar la brasa al damunt 20 minuts més.Quan està cuit, el desenterrem, li fots una sacsejada perquè deixi nar la sorra i ja està llest per clavar-li la dent. El resultat és un pa al·lucinant de bo, i sense ni un gra de sorra. Per flipar!
Als campaments hi ha la possibilitat d'anar a comprar a la botiga. Hi ha 2 problemes, principalment... un, que és força car (un xic més barat
que aquí, però per ser campament de refugiats, déu n'hi dó). L'altre és que no sempre hi ha el que busques (evidentment, una birra no la trobaràs enlloc), tot i que vaig anar a unes botigues a rabuni que semblaven un autèntic supermercat, hi havia de tot, inclosos els productes d'ajuda humanitària que la gent es ven per poder comprar altre tipus de menjar. El tema de les carnisseries és un món apart. Tenen la paret de dins pintada de vermell (per les esquitxades de sang quan maten els animals), i tenen un curiós mètode d'anunciar el producte del dia...
A les cases de famílies on vam estar ens van tractar com uns autèntics reietons, no ens va faltar de res, ni ketxup, ni formatgets, ni llet, ni cafè i sucs per esmorzar, pa, mantega, melmelada... La coca-cola és omnipresent. S'ha de dir que tots van fer un sobreesforç perquè estiguéssim bé i contents. Fins i tot van oferir-nos iogurs...! El que em va semblar més curiós, va ser que ens servien camell i pollastre a totes hores... el pollastre el cuniaven com fregit, amb patates fregides o verduretes. El camell, en pintxos, estofat amb arròs i verdures o amb cus-cus.
Les cuines de les cases són així, senzilles, amb un petit 'moble' on hi guarden els 4 utensilis que tenen, cuinen amb fogons de càming que van amb gas butà, arran de terra. Com que no fan servir coberts, quan hi anàvem, mig veïnat es mobilitzava per deixar-nos culleres, forquilles... I els plats els renten en un gibrell petit. I no es llença res: com que no tenen nevera, el que sobra del menjar, ho guarden en una galleda i al vespre ho donen a les cabres.
Al centre de mutilats la història era força diferent. Teníem cuina amb 4 fogons, un paellero, nevera, càmera, congelador, pica per fregar els plats... La Mariam ens cuidava com uns reis, i ens feia un menjar boníssim, tot i que el menú també se cenyia a allò que hi havia disponible a la botiga. En Brahim podia anar a Tinduf si ens faltava alguna cosa, i un dia, fins i tot em va demanar que els fes paella...
I ja hi vaig ser! gambetes, verduretes, 2 kilos de pollastre i 2 d'arròs, i 3 hores a la cuina: paella per a 20! Va quedar boníssima, només us diré que l'Ahmed se'n va fotre 5 plats fondos! Encara la deu estar païnt, el paio...!
M'he plantejat de fer el pa de sorra a casa, però clar, la terra del pati no s'assembla gens a la sorreta del sàhara...La recepta, ben senzilla: pastar l'aigua i la farina, i deixa-ho reposar una estona en un vol tapat amb un drap, al sol.
Encendre foc a terra, i quan tinguem la massa a punt, retirem la brasa, fem un forat a terra, i hi aboquem la bola de pasta directament.
Ho cobrim tot amb sorra i hi posem les brases al damunt.
Al cap de 20 minuts-mitja hora, retirem la brasa, tombem el pa, el tornem a tapar de sorra i hi tornem a posar la brasa al damunt 20 minuts més.Quan està cuit, el desenterrem, li fots una sacsejada perquè deixi nar la sorra i ja està llest per clavar-li la dent. El resultat és un pa al·lucinant de bo, i sense ni un gra de sorra. Per flipar!
Als campaments hi ha la possibilitat d'anar a comprar a la botiga. Hi ha 2 problemes, principalment... un, que és força car (un xic més barat
que aquí, però per ser campament de refugiats, déu n'hi dó). L'altre és que no sempre hi ha el que busques (evidentment, una birra no la trobaràs enlloc), tot i que vaig anar a unes botigues a rabuni que semblaven un autèntic supermercat, hi havia de tot, inclosos els productes d'ajuda humanitària que la gent es ven per poder comprar altre tipus de menjar. El tema de les carnisseries és un món apart. Tenen la paret de dins pintada de vermell (per les esquitxades de sang quan maten els animals), i tenen un curiós mètode d'anunciar el producte del dia...A les cases de famílies on vam estar ens van tractar com uns autèntics reietons, no ens va faltar de res, ni ketxup, ni formatgets, ni llet, ni cafè i sucs per esmorzar, pa, mantega, melmelada... La coca-cola és omnipresent. S'ha de dir que tots van fer un sobreesforç perquè estiguéssim bé i contents. Fins i tot van oferir-nos iogurs...! El que em va semblar més curiós, va ser que ens servien camell i pollastre a totes hores... el pollastre el cuniaven com fregit, amb patates fregides o verduretes. El camell, en pintxos, estofat amb arròs i verdures o amb cus-cus.
Les cuines de les cases són així, senzilles, amb un petit 'moble' on hi guarden els 4 utensilis que tenen, cuinen amb fogons de càming que van amb gas butà, arran de terra. Com que no fan servir coberts, quan hi anàvem, mig veïnat es mobilitzava per deixar-nos culleres, forquilles... I els plats els renten en un gibrell petit. I no es llença res: com que no tenen nevera, el que sobra del menjar, ho guarden en una galleda i al vespre ho donen a les cabres.Al centre de mutilats la història era força diferent. Teníem cuina amb 4 fogons, un paellero, nevera, càmera, congelador, pica per fregar els plats... La Mariam ens cuidava com uns reis, i ens feia un menjar boníssim, tot i que el menú també se cenyia a allò que hi havia disponible a la botiga. En Brahim podia anar a Tinduf si ens faltava alguna cosa, i un dia, fins i tot em va demanar que els fes paella...
I ja hi vaig ser! gambetes, verduretes, 2 kilos de pollastre i 2 d'arròs, i 3 hores a la cuina: paella per a 20! Va quedar boníssima, només us diré que l'Ahmed se'n va fotre 5 plats fondos! Encara la deu estar païnt, el paio...!
telaaa marineraaaa !!!!
ResponEliminabufff se'm posa la pell de gallina !!