Fem un te?

Les cases saharauís sempre tenen la porta oberta. Quan t'hi apropes veus la gent asseguda a terra amb els seus veïns, amics o familiars fent petar la xerrada i fent un te. De seguida n'identifiques l'olor del sucre cremat, que es barreja amb la del carbó, i sents el xipollejar del te mentre la persona experta (sempre amb la mà dreta) el passa d'un got a l'altre, amb una miqueta d'elk, per fer-ne créixer l'escuma.
Fer el te és un ritual molt important, essencial. El prenen a totes hores, i sempre tenen un te per oferir-te a tot arreu: les cases, les haimes, les botiguetes... La tetera sempre és al foc, preparada, com si fos la seva manera particular de donar-te la benvinguda a casa seva.
Fer el te vol dir fer-ne realment 3: el primer, amarg com la vida; el segon, dolç com l'amor; el tercer, suau com la mort.
També implica molta conversa i no sé com dir-ho... és un anar fent, què importa el temps i les hores que hi estiguis, quan s'està gaudint d'un te boníssim en la millor de les companyies?
Aquesta dona de la foto és la Koria, tot el meu respecte i un sincer agraïment per a ella des d'aquí! Quantes coses per compartir i quantes per aprendre!

...i el clinc-clinc dels gots repicant la safata ens desperta de bon matí...