Dia avorrit

Avui estic sola al pis, amb un costipat bastant important... deu ser que m'he près això de la primavera massa seriosament... La qüestió és que he dormit poc i malament, em fa mal el cap i tothom és fora, així que fins les 11 de la nit avui no veuré ningú. I ja sabeu que a mi sempre em cau una mica la casa a sobre...
Aprofitaré la tarda per fer uns bafus d'eucaliptus, i encetar algun llibre... de mentres, preparo el paquet que li enviaré a en salek a través d'un amic que marxa als campaments d'aquí a 1 setmana. Li envio unes cartes, unes fotos de tots junts pel desert, una estampeta de la moreneta (sí, sí, ho heu llegit bé: és que el paio no es creu que la patrona del nostre país sigui una verge negra...!), li vull enviar un llibre en castellà també, perquè vagi practicant l'idioma...
Ahir em va enviar un missatge al mòbil a través de no sé qui (perquè el remitent era un número amb el +34), i em va dir que estava amb un grup de La Columna de Madrid i que havien d'anar a 'encadenar-se' davant el mur unes 200 o 300 persones...
Aquí, avui, dia avorrit. Tothom està enfeinat i massa ocupat. I tota la resta queda lluny, massa lluny.



...aquest sí que és un dia trist,
em tornaré a avorrir
sempre amb la mateixa història

els discs damunt del tocata tenen pols a la portda
m'he de seure
amb els peus nuus damunt la ràdio
el soroll de la tele omple l'aire

si tingués un botó per fugir,
per anar al punt on acaben
les línies de l'autopista,
i els moderns "english speaking".

aquest sí que és un dia trist,
em tornaré a avorrir
sempre amb la mateixa història...