Per situar una mica el personal, ahir us vaig penjar aquest mapa de la zona del sàhara occidental. Com veieu, tota la zona costanera està ocupada pel marroc, veieu també la situació dels diversos murs que trinxen els territoris ocupats, que estan sembrats de mines anti-persona, ni més ni menys que 1,5 milions de mines escampades arreu del territori (en vermell). Fixeu-vos també que entre el mur, les mines i la frontera amb mauritània i argèlia, hi ha una petita franja: això són els territoris alliberats pel polisario. Actualment, se suposa que hi ha cascos blaus de l'onu patrullant els dos costats del mur. Els campaments de refugiats saharauís estan situats en territori algerià, entre la frontera saharauí i la ciutat de Tindouf (totalment militaritzada).
Aquest és el territori on el 1976 van arribar els refugiats saharauís que fugien de la invasió del seu país per part de mauritània i el marroc, perseguits per l'aviació marroquina i bombardejats amb napalm i fòsfor blanc, quan el govern espanyol va abandonar el sàhara occidental sense complir les seves promeses colonials. Des d'aquell moment, els campaments de refugiats s'assenten en aquest territori anomenat la Hamada, que vol dir: el desert del desert, més o menys. Un lloc on és extremadament difícil trobar aigua, per exemple.
Per tant, per dir una tonteria qualsevol, penseu quanta aigua necessiteu per viure en un dia de la vostra vida, i després, imagineu-vos que no disposeu de cap aixeta...
O que no coneixeu la vostra àvia (que es va quedar als territoris ocupats) perquè fa 35 anys que el país espera el referèndum d'autodeterminació.
Aquest és el territori on el 1976 van arribar els refugiats saharauís que fugien de la invasió del seu país per part de mauritània i el marroc, perseguits per l'aviació marroquina i bombardejats amb napalm i fòsfor blanc, quan el govern espanyol va abandonar el sàhara occidental sense complir les seves promeses colonials. Des d'aquell moment, els campaments de refugiats s'assenten en aquest territori anomenat la Hamada, que vol dir: el desert del desert, més o menys. Un lloc on és extremadament difícil trobar aigua, per exemple.
Per tant, per dir una tonteria qualsevol, penseu quanta aigua necessiteu per viure en un dia de la vostra vida, i després, imagineu-vos que no disposeu de cap aixeta...
O que no coneixeu la vostra àvia (que es va quedar als territoris ocupats) perquè fa 35 anys que el país espera el referèndum d'autodeterminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada