Ahir vam anar a vacunar-nos per marxar al Sàhara. Que jo recordi, des dels dies d'institut (o era EGB?!) que no me'n posava cap... i l'última anotació en el meu carnet de vacunes data de l'any 1981, així que me les vaig haver de posar totes 3... tètanus, hepatitis A i B, i tifus.
Xeringa per a les dues primeres i pastilletes per a la tercera. Feia ANYS que no em punxaven, i us ho he de confessar, sóc molt aprensiva amb aquests temes i no m'agrada gens ni mica que em clavin agulles, però bé... tot sigui per marxar...
Després del xeringasso, la doctora ens va estar explicant coses sobre les malalties que es poden contraure a la zona, i ens va donar alguns consells per viatjar amb més seguretat, com ara no beure aigua de cap aixeta, ni menjar coses en cru, ni tenir relacions sexuals sense precaució, tenir cura amb les picades de mosquit, el sol, etc.
Llavors ens va donar un pack tot bonic amb un sobre-carpeta molt arregladet, i ens va recomanar que ens ho llegíssim. Doncs bé, m'ho he estat mirant i uf, si t'ho prens gaire seriosament, acabaries per no moure't de casa...
Hi ha infinitat de virus, mosquits infectats, bactèries i altres esperant per atacar el teu sistema immunològic... collons, tu... que si la malària, la febre groga, la ràbia, el còlera, meningitis, hepatitis, diftèria, tètanus, encefalitis centreeuropea o japonesa...
De moment, el resultat per a mi és un braç adolorit i ahir a la nit una mica de malestar. Esperem que el drama s'acabi aquí, i que un cop al Sàhara, només agafem les típiques diarrees i vòmits.
Per altra banda, estem contents perquè hem aconseguit arreplegar molt material per dur cap allà. Dissabte passat, un va portar peces ortopèdiques en una caixa, i vam riure força imaginant la situació del control de l'aduana algeriana, amb el poli fent-nos buidar motxilles i nosaltres treient-ne peus i mans de plàstic...!
També tenim una pila de medicaments, que aniran de perles... I portarem pilotes de futbol i de voleibol i algunes manxes per donar-los a l'institut i a l'escola de primària. El freak del grup durà tot de cd's d'instal·lació de programes per intentar reviure els ordinadors tronats que fa temps no no arrenquen...
També hi ha una artista al grup, i el seu projecte personal és el de pintar un mur de somnis i somriures amb els més petits de l'escola bressol, per deixar una petjada solidària ben evident.
En Toni, el responsable que tots ens haguem emmerdat en aquest viatge, desapareixerà un parell de dies per anar a buscar serps al desert, perquè està preparant uns viatges de natura al desert, i amb aquesta excusa, portar gent als campaments perquè vegin les condicions de vida deplorables en què viu el poble saharauí.
El nostre projecte, doncs, sembla simple a primer cop d'ull: anar a portar material al centre Màrtir Chereif de mutilats de mines, però ja veieu que és més complex, complet i personal del què sembla.
En tinc moltíssimes ganes, ja!
Els bitllets d'avió ja els tenim, els visats s'estan tramitant a Madrid.
Falten 24 dies!!! El compte enrere ha començat!!!
Xeringa per a les dues primeres i pastilletes per a la tercera. Feia ANYS que no em punxaven, i us ho he de confessar, sóc molt aprensiva amb aquests temes i no m'agrada gens ni mica que em clavin agulles, però bé... tot sigui per marxar...
Després del xeringasso, la doctora ens va estar explicant coses sobre les malalties que es poden contraure a la zona, i ens va donar alguns consells per viatjar amb més seguretat, com ara no beure aigua de cap aixeta, ni menjar coses en cru, ni tenir relacions sexuals sense precaució, tenir cura amb les picades de mosquit, el sol, etc.
Llavors ens va donar un pack tot bonic amb un sobre-carpeta molt arregladet, i ens va recomanar que ens ho llegíssim. Doncs bé, m'ho he estat mirant i uf, si t'ho prens gaire seriosament, acabaries per no moure't de casa...
Hi ha infinitat de virus, mosquits infectats, bactèries i altres esperant per atacar el teu sistema immunològic... collons, tu... que si la malària, la febre groga, la ràbia, el còlera, meningitis, hepatitis, diftèria, tètanus, encefalitis centreeuropea o japonesa...
De moment, el resultat per a mi és un braç adolorit i ahir a la nit una mica de malestar. Esperem que el drama s'acabi aquí, i que un cop al Sàhara, només agafem les típiques diarrees i vòmits.
Per altra banda, estem contents perquè hem aconseguit arreplegar molt material per dur cap allà. Dissabte passat, un va portar peces ortopèdiques en una caixa, i vam riure força imaginant la situació del control de l'aduana algeriana, amb el poli fent-nos buidar motxilles i nosaltres treient-ne peus i mans de plàstic...!
També tenim una pila de medicaments, que aniran de perles... I portarem pilotes de futbol i de voleibol i algunes manxes per donar-los a l'institut i a l'escola de primària. El freak del grup durà tot de cd's d'instal·lació de programes per intentar reviure els ordinadors tronats que fa temps no no arrenquen...
També hi ha una artista al grup, i el seu projecte personal és el de pintar un mur de somnis i somriures amb els més petits de l'escola bressol, per deixar una petjada solidària ben evident.
En Toni, el responsable que tots ens haguem emmerdat en aquest viatge, desapareixerà un parell de dies per anar a buscar serps al desert, perquè està preparant uns viatges de natura al desert, i amb aquesta excusa, portar gent als campaments perquè vegin les condicions de vida deplorables en què viu el poble saharauí.
El nostre projecte, doncs, sembla simple a primer cop d'ull: anar a portar material al centre Màrtir Chereif de mutilats de mines, però ja veieu que és més complex, complet i personal del què sembla.
En tinc moltíssimes ganes, ja!
Els bitllets d'avió ja els tenim, els visats s'estan tramitant a Madrid.
Falten 24 dies!!! El compte enrere ha començat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada